Hemingway no tenia un vermut preferit, sinó dos

El «Hemingway Panaché» és un combinat de vermut dolç i vermut sec

El distingit periodista nord-americà Ernest Hemingway (1899-1961) era un gran aficionat de les begudes. Com deia Hemingway, ell bevia “per fer que l’altra gent semblés més interessant” i apuntava que per conèixer realment un lloc i la seva cultura “s’havia de passar una nit en els seus bars en lloc de visitar-ne les esglésies, les places o les institucions”. Hemingway és considerat un dels autors més influents del segle XX, però també és recordat pels seus excessos a l’hora de beure i, en diverses ocasions, detallava els ingredients i les receptes en les seves obres.

D’aquesta afició a la beguda, més d’un còctel ha inspirat. I per aquests motius podem trobar el nom del periodista que va cedir el seu cognom per batejar algun combinat. Per exemple, el “Hemingway Daiquiri” que es prepara amb rom blanc, licor de maraschino, suc d’aranja, suc de llima, i una mica de xarop de sucre.

Quan parlem de vermut, Hemingway no feia favoritismes, sinó que preferia un combinat que s’anomena “Hemingway Panaché” i que l’explica en un article de la revista Esquire. Aquest va ser ideat en un viatge pescant a l’Havana, quan va preguntar a la seva tripulació per algun combinat fort. Li van oferir una barreja de vermut sec i vermut dolç, que la van fer una de les seves begudes preferides. També tenia debilitat pels Martinis, amb més proporció de ginebra que de vermut per fer-los més forts.

El deixeble i bàrman Philip Greene li va dedicar tot un llibre, sobre els gustos del periodista que va guanyar el premi Nobel el 1954, i porta per nom “To Have and Have Another: A Hemingway Cocktail Companion”.

El Hemingway Panaché el preparem en un got ample amb gel i hi aboquem dues mesures de vermut sec per una de dolç, una gota d’angostura i una pela de llimona per decorar.

Nou comentari